Miquel Gil nascut a Catarroja (València) és un artista dotat d'un treball innegable però de difícil catalogació: Fugisser, erràtic, inquiet… Ningú el va obligar a abandonar Al Tall després de deu anys de la seva fundació, però a finals dels 80, el cantant de Catarroja necessitava respirar altres aires i transgredir els límits del folk per endinsar-se en els camins del mestissatge, encara poc explorats en aquella època. Així va crear Terminal Sur, un grup carregat de bones idees i avançat al seu temps que no va tenir la paciència d'esperar que arribes l'hora de la World Music. Després va venir gairebé una dècada de silenci. De tant en tant se'l sentia aquí o allà, posant la seva inconfusible veu trencada al servei dels altres. Al cap i la fi, Miquel Gil ha estat un vocalista molt sol·licitat: sempre se l'ha considerat "el de la veu rara", "el que sembla mig gitano", "el que canta flamenc en valencià".
Però ell mai no ha cantat flamenc, sinó que ha investigat la polifonia mediterrània i l'escalística del cant d'estil valencià. Un altre cosa és que allò que al País Valencià anomenen "Per la de l'u", a Andalusia es digui "Fandango". A les seves arrels ens remetem.
Si a la veu inconfusible de MIQUEL GIL hi afegim la dolçor mediterrània de les mans de MANEL CAMP, podreu gaudir del plaer i la sensualitat d’escoltar unes cançons que per a molts són veritables joies musicals. Un format estàndard de trio jazzístic (piano, contrabaix i bateria) i un gran cantant ens proposen un tast musical que es passeja per sobre del blues, la samba o el tango per anar desgranant unes lletres i unes notes que ho diuen tot.
El repertori està format a partir d’estàndards de Serrat, Bob Dylan, Cole Porter, Sting, Paolo Conte, Leonard Cohen i altres.
Manel Camp: nascut a Manresa. Pianista, compositor i pedagog, és una de les figures més importants del jazz i la música moderna del nostre país. Cap del Departament de Jazz i Música Moderna de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Té una discografia de més de 30 títols i és autor de nombroses bandes sonores.
Darrer treball TORNASSOL (Picap 2007)
Miquel Gil: nascut a Catarroja (València) és un artista dotat d'un treball innegable però de difícil catalogació: fugisser, erràtic, inquiet… La gravació d’Orgànic, que veu la llum l’any 2002, marca un abans i un després en la carrera del músic i li permet consolidar una llarga trajectòria musical fonamentada en molts anys de preparació i d’investigació en l’àmbit de
les músiques ètniques.
Darrer treball EIXOS (Temps Record 2007)
Miquel Gil, veu i guitarra
Manel Camp, piano
Horacio Fumero, contrabaix
Lluís Ribalta, bateria
Tècnic de so: Jordi Rotés
Producció: Vesc
El disc l'edita Temps Record i el distribueix Harmonia Mundi.
En els moments que la tan malentesa fusió i mestissatge, campa lliurement en boca de tots, i les propostes musicals sovintegen fàcils i lleugeres; en Miquel Gil, amb la seva impecable trajectòria, i la novedosa formació de l'Orquestra Àrab ens plantegen un concert on, les formes diferents de tocar i cantar, les llengües i les maneres de fer… conviuen en una explosiva musicalitat i amb un respecte excepcional… no buscant les diferències entre cultures, sinó tot el contrari, trobant punts d'encontre i de contacte mantenint les pròpies arrels.
Catalunya és, des de temps remots, un punt de trobada entre gent de diversos orígens i llunyanes cultures. Els vents del mar Mediterrani van portar fins aquí als músics fundadors de l’Orquestra Àrab de Barcelona... i aquí comença aquesta aventura
Al concert en directe "CONREANT SOMRIURES" Miquel Gil i la seva banda faran un recorregut per les cançons més emblemàtiques del cantautor de Catarroja que ha anat publicant als discos Orgànic (Sony Folk 2001), Katà (Galileo 2004) i Eixos (Temps Record 2006).
