Solfatara

Sobre l'espectale:

[geof] Terme que designa aquelles obertures en terrenys volcànics que emanen gasos a temperatura elevada (100-300°C) i que es caracteritzen pel contingut elevat en SO2, el qual en entrar en contacte amb l’aire és oxidat i forma cristalls de sofre. Les solfatares, com les fumaroles, són emissions essencialment formades per vapor d’aigua i corresponen a les fases finals de volcans semiextingits. Aquests volcans som nosaltres mateixos. Estem plens d’aquests fenòmens geogràfics. Orificis que permeten que el nostre interior emergeixi a la superfície. És durant aquestes erupcions quan es desvetllen totes les nostres pors. Amagades al nostre interior es disparen contra la superfície de la pell per fer-se evidents davant de tothom, però sobretot, davant d’un mateix, ignorant el material corrosiu que porta a l’interior.

Solfatara tot gira al voltant d’una taula i els seus usos més comuns: un esmorzar, un dinar i un sopar. En aquest espai, el Miquel i la Mònica lluitaran per normalitzar una situació que els acaba d’esclatar a les mans: ja no tenen res a dir-se. Però no estan sols. Un tercer element els empeny a reaccionar. Un petit terrorista casolà és qui dóna veu als pensaments més amagats que poden tenir, qui diu alt i clar el que veritablement passa, qui posa en marxa l’erupció imminent d’un volcà.

Solfatara és una creació dels propis intèrprets inspirada en els llibres Fragmentos de un discurso amoroso de Roland Barthes i Anatomía del miedo de José Antonio de Marina.

NOMINADA ALS MANCHESTER THEATRE AWARDS 2015
NOMINADA ALS TOTAL THEATRE AWARDS DEL REGNE UNIT 2013
PREMI DEL JURAT BE FESTIVAL BIRMINGHAM 2012
PREMI DEL PÚBLIC BE FESTIVAL BIRMINGHAM 2012
PREMI AL MILLOR ACTOR SKENA UP FESTIVAL KOSOVO 2012
PREMI A LA MILLOR DIRECCIÓ SKENA UP FESTIVAL KOSOVO 2012

Creació, text i interpretació: Mònica Almirall, Miquel Segovia i Albert Pérez Hidalgo

Un espectacle adient si busques

  • Noves Dramatúrgies
  • Teatre Contemporani de Text
  • Creació Escènica

Video de l'espectacle

Descàrregues disponibles

Properes actuacions:

No hi actuacions planificades.

Sobre l'artista:

Atresbandes

El triangle Atresbandes neix de la trobada artística i personal de Mònica Almirall, Miquel Segovia i Albert Pérez Hidalgo. L’any 2008 i dins l’entorn de formació (l’Institut del Teatre de Barcelona) els tres decideixen començar un projecte creatiu en comú. El grup creix i es desenvolupa alhora que ho fa la capacitat evocadora dels seus integrants.

Influenciats per una quantitat indigerible de disciplines i referents propis de la cultura occidental, la companyia es caracteritza per una única constant en els seus projectes: advocar per un teatre-laboratori on el procés de creació col·lectiva és fonamental. La bona entesa és un dels vèrtexs d’aquest triangle, però també ho són el dubte i la incertesa. Procuren posar en qüestió tot el que els envolta. Aquest és l’únic motor que coneixen per apropar-se al teatre contemporani.

Vols saber-ne més