Espectacles

Praxinoscopi

Dos instruments arrelats a la cultura popular viatgen a un escenari poc explorat.

Cambra d'arrel

A Praxinoscopi hi podreu trobar des de músiques amb un gran arrelament al nostre país i que han esdevingut simbologia identitària, com és el cas de la famosa sardana Sant Martí del Canigó, del gran Pau Casals, fins a un tema, Corta Jaca, de Francisca Gonzaga, coneguda compositora brasilera. Això sí, en cap cas hem deixat de banda la música vuitcentista (La Cigarrera, Josep Serra), que ha esdevingut un estil recurrent en el tarannà de Criatures, ni alguna de les tonades més nostrades dels Països Catalans, com La Balanguera i La Moixeranga d’Algemesí. Ara bé, un dels plats forts d’aquesta nova proposta és l’accentuació, encara més, del concepte de cambra d’arrel.

Marçal Ramon, acordió diatònic
Ivó Jordà, gralla
Marc Vall, percussió
Iu Boixader, contrabaix

Durada: 75 min.

Criatures

L’eix central de Criatures és la cambra d’arrel: portar la gralla i l’acordió diatònic a un estadi més proper (salvant les distàncies) a la música de cambra però sense perdre l’essència i la sonoritat de la música d’arrel. La recerca de noves textures i noves sonoritats és la saba que ens fa mantenir en floració; la idea de portar dos instruments tan arrelats a la cultura popular del nostre país a un escenari poc explorat ens obre un món ple de possibilitats. I el nostre segon disc, Praxinoscopi, segueix amb aquesta tasca d’investigar aquest estil únic.

Els inicis de Criatures ens porten a l’ESMUC, l’Escola Superior de Música de Catalunya, de l’any 2010 quan els camins de l’Ivó (gralla) i en Marçal (acordió diatònic) es creuen per primera vegada. A partir d’aquest moment comencem a treballant en la recerca d’un llenguatge propi, d’un ADN que ens fes especials. Una forma de filtrar la música d’arrel amb una idea propera a la música de cambra que coneixem amb el nom de cambra d’arrel.

Comparteix: